Si l'altre nit jo cavalcava al ras (J. V. Foix)

Si l’altra nit jo cavalcava al ras

Com qui torna i se’n va i esquiva el mas,

Pertot i enlloc sentia corn i esquella;

Sona que tunc tan tunc que sonaràs,

Vénen de lluny, sense brida ni sella,

Com qui torna i se’n va i esquiva el mas.

*

De tres pastors pataus seguia el pas,

I de llur folc em feia l’escarràs

Per heure foc i llum amb poca estella;

Canta que tunc tan tunc que cantaràs,

Passen, llampants, pel bosc i la planella,

I de llur folc em feia l’escarràs.

*

Dels cims nevats i els clots, vegeu quin cas,

Vénen, alats, el Persa, de domàs,

L’Hindú i l’Anglès enllà de la querella;

Balla que tunc tan tunc que ballaràs,

I el Rus i els seus amb la gorra i l’estrella.

Vénen, alats, el Persa, de domàs.

*

De dalt el cel, tan alt, com ho diràs,

Quan fulla el son entre aigües i joncars,

I entrullo l’oli i la molina vella,

Salta que tunc tan tunc que saltaràs,

Vé tanta llum que em sembla meravella,

Quan fulla el son entre aigües i joncars.

*

En gran estol els àngels baixen, clars,

Amb fressa d’ombres i de fruits mollars,

I tan contents amb lletra i cantarella;

Toca que tunc tan tunc que tocaràs,

Catalans i Toscans, la caramella,

Amb fressa d’ombres i de fruits mollars.

Josep Vicenç Foix i Mas