HOLA.., BENVINGUT A RAMONADES!

SI VOLS,POTS TROBAR-ME A LES XARXES SOCIALS O SUBSCRIVINT-TE AL BLOC

ELS MEUS ALTRES BLOCS

¡SUBSCRIU-TE AL BLOC!

PER SUBSCRIURE'T NOMES CAL EL TEU CORREU ELECTRÒNIC

poemes urbans


Per obrir-ho, clica primer, sobre "Click to Play" i clica després, a baix a la dreta del comandament, sobre "Toggle fullscreen" Ho veuràs en Pantalla Completa


Share
Agrairé la teva critica. Gracies !





Viatge a la Fageda d'en Jordà






NOTA: A més d'interactuar amb els comandaments de sota i els de dreta i esquerra, si poses el cursor sobre l'imatge aturaràs la successió de les diapositives i si hi cliques a sobre, obriràs una nova pestanya i la podràs veure gran i amb més detall

Unknown
0 comentaris
dedicat a la mava filla: Ginesta Martinez i Oliva
  • LA GINESTA: J. Maragall
    • Unknown
    0 comentaris


    DEPRAVACIÓ (1964)
    amagat, com qualsevol pecat, és clar!
    -VÍDEO-clica a sobre




    Unknown
    0 comentaris
    JAMBOREE (1963)
    La muchacha era negra y cantaba
    una experiencia agridulce, metálica
    de micrófono, metálico el hielo usado
    en la penumbra del vaso opaco
    gin
    y manos espontáneas abofeteándose
    en la bromúrica África europea del sábado
    Baudelaire estaba detrás del frenesí de las caderas
    cadenciosas de muchachas emancipadas
    abiertas al sol nocturno del saxo
    y nadie
    intentaba decir a los de la Navy: yankee go home,
     porque los yanquis
     –tal vez exiliados de algún Harlem blanco–
     escalaban el estrado en un salto de tragamillas
    o de puntero de rugby en el partido cumbre
    para recuperar el jazz y amable
    en el piano de aquel pianista poeta
    sabio como un soltero sin compromisos lícitos
    y batíamos palmas
     si la muchacha negra nos cantaba Remember When,
     ya tarde,
    hacia las tres de la mañana,
     cuando en la plaza del exterior, con estatua,
    vomitaba algún padre de familia
    y
    abajo
    –en Jamboree– la triste risa negra de Gloria
    nocturna como su piel
    y su voz de Ella Fitzgerald tímida,
     nos hacía inteligentes de libros y cubalibres, 
    comprobando que
    tampoco había sido aquél el octavo,
    el tan esperado octavo día de la semana.
    M. Vázquez Montalbán (Una Educación Sentimental. Praga" 1967)




    escrits entranyables i...altres
    JAMBOREE (1961)

    TEXT LLARG: Per obrir-ho, clica primer sobre "ClicK to Play" i clica després, a baix a la dreta del comandament, sobre "Toggle Fullscreen. Ho veuràs en Pantalla Completa


    agrairé la teva crítica. Gràcies! Share
     

    Unknown
    0 comentaris


    poemes urbans


    Versió en àudio. (Pots llegir i escoltar simultàniament)
      


    Eulàlia, formosa donzella
    i el desert de Sarria.
    La rosa ensangonada de Sant Jordi
    i la abrandada llança
    ferint el drac bròfec
    L’esfilagarsada capa flamejant
    de l’etern errant, Compte l’Arnau
    El cavall burell del Serrallonga valent
    guerriller de l'ideal i pagès de la terra.


    Una matinada fresca,
    jo me'n vaig anar a caçar.


    Vola, VOLA, vola, la perruca del Virrei Amat
    Sota, SOTA, sota, un frontis d’angelets barrocs


    Sí n’eren tres tambors
    que en venen de la guerra....

    En la lluent cambra de l’amor,
    hi cantaré una cançó,
    valent arrencaré la flor,
    per l'aimadora que em doni conhort


    Quan jo n’era petitet
    festejava i presumia....

    Ara tornen, ara hi van
    per camins i serralades
    a les viles selvatanes
    i a la Rambla de les Flors
    A la revolta, fora tot el postís !
    i amb nova falç, citem Pau Claris


    Rossinyol que vas a França,
    rossinyol, encomanem a la mare....

    En aquests braços ardents
    m'hi deixaré l’adéu
    quan fugi per nous camins
    fins el naufragi.


    A la vora de la mar
    n’hi ha una donzella....

    Les minyones de les fabriques tèxtils
    i els estudiants de Llotja,
    tots empunyen estelades,
    ja somniem en demà.


    Un pobre pagès tenia una filla
    Tenia quinze anys i encara no fila...

    Companys, Rosa de foc
    i una idea al cor.
    Primavera cor endins,
    tots fent un país, AMUNT!


    Ramon (1964)

    Dedicat al cançoner del poble, fresc com un matí matinet de Juny i al poeta Salvat i al meu oncle Sadurní, que és aquí, a propet, però no el reconeixeré, ja què darrera li vaig i mai no l’enxamparé.

     
    agrairé la teva crítica. Gràcies !  Share
     !




            des de Tossa....

    Unknown
    0 comentaris

     escrits entranyables i....altres
    De que us estranyeu?, és l'engrunisalla del temps sobre uns camins de tornada
    Versió en àudio. (Pots llegir i escoltar simultàniament)
      18,45 En ruta de Tossa - Sant Andreu de Palomar: Ultimes hores d'un cap de setmana ca "els avis"
    El pas del temps esborra la mirada del record i el vent esdevé el veritable escultor. La fugissera i apassionada abraçada del mar a la roca és eternal urpada al penya-segat de la costa, xiscla una gavina, lluny, ni rastre ja d'aquell blanquí i efímer calat primer, tan breu, dibuix dels jocs d'amor de l'escuma, quan hi petava una onada, i un altre, i un altre.... en un seguit continu de dos amants petonejant-se interminablement, l'aigua i la terra.
    - I quan reia, a les galtufes fines i nacrades, se li feia un estel i després tres estels, i llavors set estels.... fins que la seva cara semblava un cel estrellat i els ulls dues llunes de color de mel. Recordes ? - li deia jo a la Joana i ella, amb la saviesa instintiva de qualsevol mare, em responia. - Cada edat té una rialla diferent - La Ginesta dorm confiada al seient de darrera, cansada de tants jocs i jo, ja sé que inevitablement es farà gran i ja mai més no la tindrem tan nostre com en aquest instant.
    El temps és la salabror, els naufragis de dintre la cargola, la furtiva troballa d'una Sabateta de la Mare de Deu extraviada a la sorra de la platja en el mai més que no torna. Però el temps és també quelcom menys subjectiu, mesurable per voluntat de l'home. A l'antigor la Gran Mare congriava les basardes i àdhuc vivíem més en harmonia amb l'ordre natural de la vida i un exemple n'és l'antic calendari celta, amb mesos realment lluners i pagesos. Hom els contava d'una lluna plena a la següent i cada mes era representat per un arbre que llavors floria o tenia els fruits en saó. Tretze cicles alternatius de vint-i-vuit i vint-i-nou dies, equivalents aproximadament als períodes astronòmics de la lluna. Pels druides (sacerdots pagans d’aquella religió de la natura) el temps comprès entre el 24 de Desembre i el 20 de Gener era el mes del BEDOLL. El del 21 de Gener al 17 de Febrer el del SERVER. El del 18 de Febrer al 17 de Març, el del FREIXE. El del 18 de Març al 14 d'Abril el del VERN. El del 15 d'Abril al 12 de Maig, el del SALZE. El del 13 de Maig al 9 de Juny, el de l’ARÇ. El del 10 de Juny al 7 de Juliol, el del ROURE. El del 8 de Juliol al 4 d'Agost, el del GREVOL. El del 5 d'Agost al 1 de Setembre, el de l’AVELLANER. El del 2 de Setembre al 29 de Setembre, el del CEP. El del 30 setembre al 27 d'Octubre, el de l’HEURA. El del 28 d'Octubre al 24 Novembre, el del CANYÍS i finalment, el del 25 de Novembre al 2 de Desembre, el del SAÜC. Els dies posteriors, compresos entre el 3 de Desembre i el 23 d'aquest darrer mes del nostre calendari, restaven a les darreries de l'any, despenjats i autònoms, ballant entre la vida i la mort.
    Llisco sobre el traç asfàltic i encaro la corba, un llum, dos llums, i ara ves, per que m'endinsaré jo en aquestes vastituts....? premo l'accelerador, ja veus si n'és d’erràtic el pensament i la de coses que es barregen, i redreço el volant en ruta de tornada a casa. Vaig deixant les pensades al darrera igual que l'esfullament d'una pansida rosa sacsejada pels vents. Nacional 2, carretera enllà, vers Sant Andreu, vers l'últim tombant del segle i no hi ha temps.

    Ramon

    Agrairé la teva crítica. Gràcies !  Share




    Unknown
    1 comentaris

    Lleixes de llibres per a llegir. Clica damunt del que t'interessi i el passaràs a Pantalla Completa

    Unknown
    0 comentaris
    cercles concèntrics sobre l'aigua

    COM SI FOS UN COBRIMENT




    Per obrir-ho, clica primer, sobre Click to Play i clica després, sobre Fullscreen a baix, a la dreta del comandament. Ho veuràs en Pantalla Completa

    Agrairé la teva crica. Gracies !  Share


    Unknown
    0 comentaris

    Si l'altre nit jo cavalcava al ras (J. V. Foix)

    Si l’altra nit jo cavalcava al ras
    Com qui torna i se’n va i esquiva el mas,
    Pertot i enlloc sentia corn i esquella;
    Sona que tunc tan tunc que sonaràs,
    Vénen de lluny, sense brida ni sella,
    Com qui torna i se’n va i esquiva el mas.
    *
    De tres pastors pataus seguia el pas,
    I de llur folc em feia l’escarràs
    Per heure foc i llum amb poca estella;
    Canta que tunc tan tunc que cantaràs,
    Passen, llampants, pel bosc i la planella,
    I de llur folc em feia l’escarràs.
    *
    Dels cims nevats i els clots, vegeu quin cas,
    Vénen, alats, el Persa, de domàs,
    L’Hindú i l’Anglès enllà de la querella;
    Balla que tunc tan tunc que ballaràs,
    I el Rus i els seus amb la gorra i l’estrella.
    Vénen, alats, el Persa, de domàs.
    *
    De dalt el cel, tan alt, com ho diràs,
    Quan fulla el son entre aigües i joncars,
    I entrullo l’oli i la molina vella,
    Salta que tunc tan tunc que saltaràs,
    Vé tanta llum que em sembla meravella,
    Quan fulla el son entre aigües i joncars.
    *
    En gran estol els àngels baixen, clars,
    Amb fressa d’ombres i de fruits mollars,
    I tan contents amb lletra i cantarella;
    Toca que tunc tan tunc que tocaràs,
    Catalans i Toscans, la caramella,
    Amb fressa d’ombres i de fruits mollars.

    Josep Vicenç Foix i Mas
    Unknown
    0 comentaris
    Unknown
    0 comentaris
    Subscriure's a: Missatges (Atom)