escrits entranyables i....altres

De que us estranyeu?, és l'engrunisalla del temps sobre uns camins de tornada

Versió en àudio. (Pots llegir i escoltar simultàniament)

  18,45 En ruta de Tossa - Sant Andreu de Palomar: Ultimes hores d'un cap de setmana ca "els avis"
El pas del temps esborra la mirada del record i el vent esdevé el veritable escultor. La fugissera i apassionada abraçada del mar a la roca és eternal urpada al penya-segat de la costa, xiscla una gavina, lluny, ni rastre ja d'aquell blanquí i efímer calat primer, tan breu, dibuix dels jocs d'amor de l'escuma, quan hi petava una onada, i un altre, i un altre.... en un seguit continu de dos amants petonejant-se interminablement, l'aigua i la terra.
- I quan reia, a les galtufes fines i nacrades, se li feia un estel i després tres estels, i llavors set estels.... fins que la seva cara semblava un cel estrellat i els ulls dues llunes de color de mel. Recordes ? - li deia jo a la Joana i ella, amb la saviesa instintiva de qualsevol mare, em responia. - Cada edat té una rialla diferent - La Ginesta dorm confiada al seient de darrera, cansada de tants jocs i jo, ja sé que inevitablement es farà gran i ja mai més no la tindrem tan nostre com en aquest instant.
El temps és la salabror, els naufragis de dintre la cargola, la furtiva troballa d'una Sabateta de la Mare de Deu extraviada a la sorra de la platja en el mai més que no torna. Però el temps és també quelcom menys subjectiu, mesurable per voluntat de l'home. A l'antigor la Gran Mare congriava les basardes i àdhuc vivíem més en harmonia amb l'ordre natural de la vida i un exemple n'és l'antic calendari celta, amb mesos realment lluners i pagesos. Hom els contava d'una lluna plena a la següent i cada mes era representat per un arbre que llavors floria o tenia els fruits en saó. Tretze cicles alternatius de vint-i-vuit i vint-i-nou dies, equivalents aproximadament als períodes astronòmics de la lluna. Pels druides (sacerdots pagans d’aquella religió de la natura) el temps comprès entre el 24 de Desembre i el 20 de Gener era el mes del BEDOLL. El del 21 de Gener al 17 de Febrer el del SERVER. El del 18 de Febrer al 17 de Març, el del FREIXE. El del 18 de Març al 14 d'Abril el del VERN. El del 15 d'Abril al 12 de Maig, el del SALZE. El del 13 de Maig al 9 de Juny, el de l’ARÇ. El del 10 de Juny al 7 de Juliol, el del ROURE. El del 8 de Juliol al 4 d'Agost, el del GREVOL. El del 5 d'Agost al 1 de Setembre, el de l’AVELLANER. El del 2 de Setembre al 29 de Setembre, el del CEP. El del 30 setembre al 27 d'Octubre, el de l’HEURA. El del 28 d'Octubre al 24 Novembre, el del CANYÍS i finalment, el del 25 de Novembre al 2 de Desembre, el del SAÜC. Els dies posteriors, compresos entre el 3 de Desembre i el 23 d'aquest darrer mes del nostre calendari, restaven a les darreries de l'any, despenjats i autònoms, ballant entre la vida i la mort.
Llisco sobre el traç asfàltic i encaro la corba, un llum, dos llums, i ara ves, per que m'endinsaré jo en aquestes vastituts....? premo l'accelerador, ja veus si n'és d’erràtic el pensament i la de coses que es barregen, i redreço el volant en ruta de tornada a casa. Vaig deixant les pensades al darrera igual que l'esfullament d'una pansida rosa sacsejada pels vents. Nacional 2, carretera enllà, vers Sant Andreu, vers l'últim tombant del segle i no hi ha temps.

Ramon

Agrairé la teva crítica. Gràcies !